
Cridar-ho si cal.
Avui tot, absolutament tot.
Somric i torno a somriure i em miro al mirall i em sento tan idiota que em faig un petó de cine, però dubto que a dalt de la cadira. De ser, és broma i no diré que si pogués no ho faria, tot i que de fet... Sí, sí, serà millor que ho deixem córrer.
El meu somriure constant, el meu nas respingón*, la meva boca molsuda, les meves dents blanques, els meus ulls emmirallats, el meu cabell arrissat, la meva clavícula sensual, la meva panxa bonica, les meves ungles mal pintades, les meves mans amb pigues, els meus canells adornats, la meva esquena al descobert, el meu cul inquiet, els meus peus que em porten a tot arreu... La meva vestimenta rara, el meu estil senzill, la meva personalitat extravagant, el meu sentit del ridícul, els meus vicis ocults, les meves manies estressants, el meu mal caràcter, les meves tonteries, tot el que em fa ser jo i no una altre persona, tot el que em defineix, tot el que sóc i no vull deixar de ser. Tot el que m'identifica i amb el què m'identifico. Jo com a peculiar. Absolutament especial avui.
*arromangat