Transparent

M'estiro al sofà, però vaig sobrada de son. I es llavors que... La manta em cobreix i m'aïlla, i abraço amb totes les forces el nino. I em transporta vés a saber on.
Jo no vull estar aquí, sinó allà. Em sents? Has de fer-ho, has de sentir-me perquè hi sóc.
Amb tu.
A la velocitat de la llum.


Sens dubtar-ho.

Estàs llegint. T'observo. És un llibre en anglès. Estàs concentrada i portes un pijama a ratlles. Gris. I blanc. Per cert, quin llacet més maco al pantaló. T'abraso per la cintura i m'adormo mirant-te, però abans et faig un petó de bona nit i em deixes el més dolç dels sabors als llavis. I t'escric en somnis paraules que retomben* al teu cap, que et dibuixen un somriure.

Your lips on my lips.

*ressonen

I'm what I am

M'agrada ser qui sóc, m'agrada ser com sóc. M'encanta. M'estimo. Avui sense complexes. Almenys avui, avui sóc feliç i puc dir-ho ben alt.
Cridar-ho si cal.
Avui tot, absolutament tot.
Somric i torno a somriure i em miro al mirall i em sento tan idiota que em faig un petó de cine, però dubto que a dalt de la cadira. De ser, és broma i no diré que si pogués no ho faria, tot i que de fet... Sí, sí, serà millor que ho deixem córrer.

El meu somriure constant, el meu nas respingón*, la meva boca molsuda, les meves dents blanques, els meus ulls emmirallats, el meu cabell arrissat, la meva clavícula sensual, la meva panxa bonica, les meves ungles mal pintades, les meves mans amb pigues, els meus canells adornats, la meva esquena al descobert, el meu cul inquiet, els meus peus que em porten a tot arreu... La meva vestimenta rara, el meu estil senzill, la meva personalitat extravagant, el meu sentit del ridícul, els meus vicis ocults, les meves manies estressants, el meu mal caràcter, les meves tonteries, tot el que em fa ser jo i no una altre persona, tot el que em defineix, tot el que sóc i no vull deixar de ser. Tot el que m'identifica i amb el què m'identifico. Jo com a peculiar. Absolutament especial avui.

*arromangat

Go away

Vol marxar, sola, lluny. Necessita temps per pensar, per organitzar el seu món. Ja ha endreçat el seu armari, la seva habitació, ara vol fer un pas més enllà. Vol començar a posar-se en ordre, vol ser clara amb ella mateixa, vol deixar-ho tot i començar de cero. Agafar la roulotte i veure món, omplir el mapa de colors; conèixer altra gent que no li faci mal al cor.
Vol poder dormir per les nits, deixar de tenir por, que se'n vagin els mals sons, tornar a ser ella de nou. 
Ha canviat la seva actitud davant la vida, el temor per el valor, ara és optimista, confia i creu, creu en ella, en les seves possibilitats. Diu adéu a la rutina, dóna una alenada d'aire fresc al seu dia a dia. 
Ha fet un gir de 360 graus, s'ha deixa't portar. Fa camí, segueix la carretera mentre es delecta amb el paisatge. Se sent bé, vital, és una persona nova. No necessita ningú més. Ara sí que pot dir que és feliç.

I es que volia canviar el món, però al final el món la va canviar a ella.

L'amor és cec

No te n'adones? No ets capaç de percebre tot el que està passant? 
No sap ningú tot el que em produeix una mirada teva, totes les emocions que em provoques; els sentiments se'm desborden quan t'apropes. No imagines tot el que et puc donar, tot el que pots rebre i el que podem aprendre... Però juntes, indispensable.


La màgia d'un instant congelat en el temps, d'una paraula fora de context, de la alineació dels planetes una nit de primavera.